Si por Tutatis, el cielo sobre nuestras cabezas caerá.


Estava deprimit, trist, enfadat i un dia va pensar en qui era i que volia. Un ésser humà amb preocupacions i un futur incert que necessitava oblidar tant del que passaria, com del passat, viure al dia i portar el carpe diem a l'extrem més salvatge. Tenia 27 anys, el seu treball no era 'real'. L'única cosa de profit que havia realitzat era ajudar alguns pocs, cosa que li va donar un relatiu reconeixement.

Però d'allò ja feia un any. I allà, als seus peus, mentre pensava tot això, estába el gos, amb eixa expressió canina que reflecteix la més pura felicitat. Mentre el gos el mirava sense pensar en res, l'observava i es deia: No té feina i no es preocupa. No té diners i no l'inquieta. No pensa on haurà de viure. És simplement feliç. Absolutament feliç.

L'ésser humà és complicat. Et preocupes pel canvi climàtic, pel terrorisme.. per tot el que surt a les notícies. I, per si fos poc, tens les teues pròpies preocupacions personals. El teu cap es fa preguntes tot el temps: On viuré? Bla, bla, bla. Va pensar que seria bo prendre unes vacances de tot això..

La veritable diferència amb un animal és la capacitat de recordar coses específiques del passat i d'imaginar el futur, i damunt de tot, que això ens preocupe. La meditació a la qual recorre molta gent parteix de la idea d'oblidar-se del passat i futur, per viure el moment. Potser necessitem recordar que hem de viure el present.



"Para contarte que quisiera ser un perro y "oliscarte".
Vivir como animal que no se altera, tumbado al sol lamiéndose la breva.
Sin la necesidad de preguntarse, si vengativos dioses nos condenarán.
Si por Tutatis, el cielo sobre nuestras cabezas caerá."
Publica un comentari a l'entrada